La Sara obre el tap del iogurt, el llepa i el guarda al calaix. L’Arnau badalla i tot seguit posa la bola d’alumini al seu palmell i l’esclafa per llençar-la molt lluny.
La Sofia aprofita que la mestra Cristina parla amb el director per enganxar el xiclet sense gust a sota de la cadira. Estan esperant a què soni el timbre, ha estat un dia molt llarg. Per fi, ha arribat l’hora, ha estat un dia esgotador i marxen corrent.
El dimarts al matí arriben amb son, serà un dia llarg. Seuen a la taula estranyats de veure una tapa de iogurt al terra, i una bola d’alumini però no molesta massa així que es disposen a fer classe. Una classe de català plena de diftongs, una llarga
hora de matemàtiques dividint i trencant-se el cap amb els problemes i una classe de medi parlant de la rotació de la Terra ha estat el menú fort del dia. El Gerard esmicola fulles de paper, el Jan escup la mossegada de l’entrepà que creia que
seria de cacau. Per fi, ha arribat l’hora, ha estat un altre dia esgotador i marxen corrent.
El dimecres és ,sense dubte, el millor dia de la setmana. Arriben emocionats a classe i la bola de paper d’alumini els passa desapercebuda, al igual que la tapa de iogurt que acaba caient finalment al terra. A la Sofia el xiclet sec tampoc li fa nosa i
ningú ha vist la mossegada de l’entrepà que hauria d’haver sigut de cacau ni els trossets de paper que estan al terra des d’ahir. Així doncs, cadascú seu a la seva cadira per tal de fer classe.
És el tercer dia de la setmana; a primera hora apareix la “ teacher” amb el carret de pintura i un somriure per fer Arts&Crafts. Els fa mandra protegir la taula i la pintura groga queda a les taules. Després, el matí millora amb el Víctor que els ha portat els ukeleles i a l’hora del pati els toca pista de futbol. A la tarda, i per acabar amb el gran dia, juguen a Bàsquet a la classe d’educació física. El Martí es renta la suor a l’aixeta i sacseja les mans davant del mirall. Sona el timbre de la tarda. Per fi, ha arribat l’hora, ha estat un altre dia esgotador i marxen corrent.
El dijous és ,sense dubte, el pitjor dia de la setmana. És així, no hi poden fer res més i és que avui toca classe de matemàtiques, classe de llengua catalana, classe de llengua castellana, medi i anglès. A més, per acabar-ho de rematar avui no els
toca pista a l’hora del pati i tot plegat fa que sigui un dia realment avorrit. S’obren les portes, arriben a classe i la bola de paper d’alumini els fa sobtar; ja fa massa dies que està al terra. El mateix passa amb la tapa de iogurt, el xiclet sec, la mossegada de l’entrepà que hauria d’haver sigut de cacau, els trossets de paper, la taula de color groc i el mirall ple de gotes d’aigua. La veritat és que és bastant sospitós tot plegat. Mai havien vist la classe tan bruta.
– Mestra Cristina. Com és que hi ha tanta brutícia a la classe?- pregunta l’Ona encuriosida.
– Ja començava a pensar que estàveu còmodes amb tanta deixalla.- els contesta ella alleugerada- per fi ha arribat el dijous; el dia del punt i apart.
– El dia del punt i a part?- preguntà en Jaume.
– Si, tal i com acaben els paràgrafs als textos. Quan hi ha un canvi de tema…
– Posem punt i a part i tornem a començar!. – exclama l’Adam amb els ulls brillants.
– Exactament, podem donar-li el tomb a la història de la nostra classe. -va afirmar la mestra orgullosa d’allò que havien entès perfectament.
Van estar parlant sobre el què havien observat al llarg de la setmana. I la Cristina els va explicar que el senyor encarregat de netejar la classe estava de baixa a causa d’un accident i que per aquest motiu no havia pogut netejar la brossa que
havien estat deixant cada dia. La veritat que després d’una llarga xerrada van sentir molta vergonya.
– La veritat és que hem estat bastant cecs tots aquests anys que hem estat a l’escola. – va afirmar el Manel.
– Si, tens raó va respondre la Griselda. I això no pot quedar així. El pobre senyor Xavi ha estat recollint les nostres deixalles i nosaltres ni tan sols hem estat pendent de cuidar d’ell quan ell ho feia cada dia. Ha estat cuidant-nos i
no li ha importat si érem uns irresponsables.
Així, van arribar a l’acord de netejar immediatament tot aquell guirigall. Es van prometre que mai més tornarien a descuidar la classe ja que aquella era la manera de cuidar del senyor Xavi tal i com ell havia estat fent amb ells. Sense ell l’aula
hagués esdevingut una veritable deixalleria i el més preocupant és que van necessitar l’absència d’ell per adonar-se.
A part, entre tots van preparar unes galetes ben bones a casa de la Griselda i les van fer arribar el senyor Xavi amb una nota que hi deia:
“ Els nens més ben cuidats del món et desitgen que et milloris aviat”.
