Era l’aniversari del Marc. Aquest any estava molt nerviós perquè la seva família li va preparar una sorpresa. Estava a punt de fer 12 anys. Ell i els seus 4 millors amics se n’anaven a fer un scape room sorpresa. Va arribar el gran dia! Un cop allà van entrar a una sala. El primer repte que es van trobar va ser el següent:
Repte 1: l’avi d’un de vosaltres està malalt, té càncer i li costa caminar. A més té demència. Els metges diuen que si cada dia fa uns exercicis de memòria i anem a passejar amb ell, la malaltia es ralentitzarà. Com l’ajudaries?
La Maria acostumava a despistar-se molt fàcilment, així que no va escoltar el repte. De seguida es va fixar amb la decoració. Va observar que la sala on eren era més aviat vella, una mica fosca i amb humitats, les parets tenien algunes esquerdes i també hi havia un llit de gos. Va pensar que aquest avi vivia en un lloc antic i que necessitava ajuda.
En Joel, en canvi, era una persona més aviat responsable, així que de seguida va tenir una idea:
– Ja ho tinc! Jo acompanyaria l’avi a passejar cada tarda al sortir de l’escola. Passar temps amb ell és cuidar. A més a més podríem revisar la medicació que es pren.
– Li podríem comprar un organitzador de medicaments perquè sàpiga què s’ha de prendre cada dia.- va dir en Marc.
– I després de passejar podríem jugar al joc de Memòria d’animals que tinc a casa, així treballaríem la memòria i ens ho passaríem molt bé. – va dir la Laia, que encara no havia dit res.
Uns segons després es va obrir la porta i van passar molt emocionats a la següent habitació. Allà els esperava el següent repte:
Repte 2: el teu germà i tu us quedeu sols a casa perquè els pares han anat a comprar. El teu germà petit comença a plorar perquè vol la tauleta per mirar vídeos. Tens clar que les pantalles sense el pare o la mare estan prohibides. El germà cada cop es comença a enfadar més i comença a trencar coses. Què faries?
Tots es van quedar pensant una estona perquè el tema dels germans sabien que era molt complicat. Finalment el Pau, que encara no havia participat, va trencar el silenci:
– Mmmm… a mi se m’acut que podríem amenaçar-lo. O para de plorar o vindrà el llop i se’l menjarà.
Tots es van posar a riure i la Laia va dir:
– I si en lloc d’amenaçar-lo li donem una piruleta?
El Marc va contestar:
– Jo li donaria la tauleta i així pararia de plorar.
Finalment la Maria, que acabava d’aterrar després de fixar-se amb la decoració de la nova sala ambientada amb l’habitació d’un nen petit va dir:
– Jo crec que la millor solució seria tranquil·litzar-lo i buscar un joc que li agradi. Potser un trencaclosques, que així estaríem una bona estona entretinguts fins que vinguessin els pares.
Després de la resposta de la Maria, es va obrir la porta fins arribar a la següent habitació:
Repte 3: Un amic de l’escola m’explica que pateix bullying. Explica, plorant, que durant molt temps li diuen que és un pringat. Es posen amb la seva manera de vestir, el critiquen per la seva alçada, pel color de la pell i pel seu físic. Què faries per què parin? Com l’ajudaries?
Un dels concursants, el Pau, proposava ignorar-los:
– Jo li diria que no faci cas del que li diuen, que ell no és allò que li estan dient.
El Marc, es va quedar rumiant i va afegir:
– Ja… Això funcionaria si després d’ignorar-los es quedés tranquil. Però em sembla que no és així.
El Joel va proposar també:
– Jo demanaria ajuda a la mestra. Hi ha coses que són greus i s’han de parlar per buscar solucions. A més a més, cuidaria l’amic dient-li coses boniques, perquè se senti estimat, valorat i cuidat.
Un altre cop s’obre la porta i apareixen a un camp d’atletisme a punt de fer una cursa.
Repte 4: Aquest repte va sobre les capacitats diferents. Un nen li falta una cama i a l’escola es farà una cursa d’aquí dos mesos i ell no pot participar. Algunes persones l’insulten per això. Què faries?
Tots van bufar perquè sabien que era complicat que participés a la cursa, però si pensaven una solució, tots junts podrien trobar-la:
– I si busquem una pròtesi per a que pugui participar a la cursa? – va proposar la Laia.
– Bona idea, però hauríem de parlar amb la família per si està d’acord. – va dir en Pau.
– A més potser necessitaria l’ajuda del metge per fer la pròtesi. – va afegir el Marc.
La Maria va observar que a la pista hi havia una cadira de rodes i va preguntar:
– Per què no va amb cadira de rodes i entre tots l’ajudem a empènyer?
– Si! Bona idea! Així podria participar amb alguna de les dues solucions. I què fem amb els insults? – va contestar en Pau.
– Doncs li diríem que parli amb la família i la mestra, segur que l’ajudaran. – Va dir en Joel.
Es va obrir la porta cap a un bosc. Al bosc hi havia alguna bossa de plàstic, llaunes de refrescos, paper d’alumini i cigarretes de tabac al terra. De cop, van veure un cérvol ferit.
Repte 5: En aquest bosc apareixen objectes que podem trobar a molts boscos de prop nostre. A més, també hi ha caçadors que cacen animals com aquest cérvol per diversió. Esteu d’excursió al bosc fent una caminada i veieu un cotxe que tira una burilla de cigarreta encesa per la finestra. Què farieu?
– Ecs, quin bosc tan brut!- la Maria, com sempre, s’havia fixat en la decoració del bosc.
– A mi em fa molta ràbia la gent que fa això, molts incendis comencen així. Per què no tirem una pedra al vidre del cotxe? – va contestar la Laia ben enfadada.
El Joel, sense dir res, va anar cap on hi havia la cigarreta, la va agafar i la va guardar a la bossa de les escombraries que portaven per anar d’excursió.
– Apa, arreglat. Ara podem trucar al 112 i informem de la matrícula i model del cotxe. Algú se’n recorda?
– Jo me’n recordo! 1234 ABC, el model no el recordo però era de color blanc! – Va dir en Marc, sorprès per haver-se’n enrecordat.
– I què fem amb el cérvol ferit? – es va preguntar en Pau.
– Truquem als agents rurals – va respondre el Joel.
– La porta encara no s’obre, falta alguna cosa… – va dir la Laia.
Tots van començar a recollir la brutícia i ho van guardar a la bossa de les escombraries. Ara sí, la porta es va obrir!
Van aparèixer a una classe de 6è d’una escola. Hi havia una pregunta escrita a la pissarra:
Repte 6: Després de tots els reptes superats, sabríeu dir què és cuidar?
– Per mi cuidar és respectar tant verbalment com físicament una persona, sense picar ni insultar. – va dir en Pau.
– Jo crec que és una entrega de temps, dedicació i atenció cap a una persona. – va dir la Laia.
– També és un gest d’amor cap a tu mateix o la persona que t’estimes dedicant temps i atenció – va afegir en Marc.
– Cuidar per mi també és un gest d’amor i respecte cap a l’entorn, la natura i els animals. – va dir en Joel.
– Cuidar és un gest molt bonic, fa sentir bé a qui rep la cura i també a tu mateixa! – va dir la Maria per acabar.
En aquell moment es va obrir la porta i hi havia la família del Marc. Van treure el pastís d’aniversari amb les espelmes enceses. Abans de bufar-les en Marc va dir:
– Ha sigut el millor aniversari que he tingut. He après moltes coses i m’ho he passat molt bé. Em sento cuidat!
En aquell moment va bufar les espelmes i tota la família i els amics van aplaudir.